Una
excursió tranquil·la, un tomb al costat del pantà entre mig de pins i matolls,
al costat de l'aigua.
Som nou excursionistes i ens les prometem molt felices. Per un costat és a prop de Barcelona i el desplaçament resulta fàcil.
La realitat és més dura. Resulta que anem a visitar un entorn protegit ecològicament però notem una calor africana que potser és degut als efectes de canvi climàtic, però fa una calor que no correspon a la primavera.
Som nou excursionistes i ens les prometem molt felices. Per un costat és a prop de Barcelona i el desplaçament resulta fàcil.
La realitat és més dura. Resulta que anem a visitar un entorn protegit ecològicament però notem una calor africana que potser és degut als efectes de canvi climàtic, però fa una calor que no correspon a la primavera.
Estem
en un territori entre vinyes i castells i, per que fa al pantà, en un habitat d’interès
comunitari, una de les poques zones humides del Penedès, on la vegetació i
fauna que cal protegir.
D’entre
la fauna cal destacar els ratpenats, pels que organitzen excursions quan es pon
el sol per contemplar-los.
La caminada és d'uns gairebé 7 quilòmetres, sense ni pujades ni baixades, que ha durat tres hores i vint minuts..
La caminada és d'uns gairebé 7 quilòmetres, sense ni pujades ni baixades, que ha durat tres hores i vint minuts..
El
pantà va ser un projecte que es va endegar l'any 1907 fins al 1928, però encara
van quedar per acabar les obres de les conduccions d'aigua per al reg que no el
van acabar fins l'any 19437, tot i que l’any 1937 ja van començar a utilitzar l’aigua
per a reg.
Ara no deixa de ser un pantà pintoresc tota vegada que l'aigua, procedent del riu Foix s'aprofita per al reg i consum, i no deixar de ser un pantà relativament petit -3,74 hm3-
Ara no deixa de ser un pantà pintoresc tota vegada que l'aigua, procedent del riu Foix s'aprofita per al reg i consum, i no deixar de ser un pantà relativament petit -3,74 hm3-
Acabada
la mini-excursió, tot i que la calor ens ha deixat una mica asfixiats, anem a
veure el castell que ara hi ha la Fundació Abertis i la UNESCO.
És
un castell que podríem dir nou de trinca, tot i que conserva elements autèntics
del passat. En les primeres excavacions van trobar restes dels Íbers, i sobre
el castell s’ha de dir que ha sofert múltiples restauracions, totes elles prou
respectuoses. Com a tal castell s’esmenta ja en el 977 formant part de la marca
del comptat de Barcelona. El lloc és estratègic per aquells temps. El castell
en qüestió està declarat hàbitat cultural d’interès nacional.
Anem a dinat al restaurant del poble: Els Barretets, força endreçat i bé de qualitat.
