Día 23 d'octubre de 2014
Dificultat tècnica: 
Difícil
Temps: 4 hores 41 minuts
Coordenades: 1182
Data de pujada: 23 / octubre / 2014
Data de realització: octubre 2014
Avui
la colla està formada per 12 persones, inclòs el guia que molt amablement ens
acompanya. Una persona experta que coneix la comarca i les seves muntanyes.
Avui no ens perdrem.
El
poblet de Rocabruna (que pertany a Camprodon) és el punt d’arrancada. Allí hem
encarregat el dinar a un restaurant —can Plujà— que ens van atendre molt
correctament a un preu adequat.
Seguim
per una pista rural (sense asfaltar) fins a la Bassa de Monars, on deixem els
cotxes i fem ja les primeres fotos. Seguim una mica més fins on s’acaba la
pista rural i allí comença el camí (assenyalat amb marques de pintura) pel mig
d’un bosc d’avellaners.
El
camí es agradable, fa pujada —com podia ser d’altra manera ja que anem a uns pics—
Aviat els avellaners desapareixen i els faigs i algun roure els substitueixen.
La tardor encara no està prou avançada per agafar, els arbres i les seves
fulles, aquells els tons de colors tan bonics.
Quan
arribem a una espècie de coll és el moment en que decidim atacar primer el
Comanegra. L’ascensió no és difícil, però tampoc fàcil i fa força pujada.
Arribem bé al capdamunt, tot i que hi ha com a dos pics només veiem el primer.
Parada per esmorzar i el nostre guia ens convida a beure d’una ampolla d’excel·lent
vi que s’ha pres la molèstia de pujar a la muntanya. Una estona per esmorzar i
reposar i... cap avall.
Seguim
per la carena per anar cap al Pic de les Bruixes. Resulta que està més lluny
del que ens pensàvem. Estem ben bé sobre la frontera entre França i Espanya i,
per camí troben una colla com la nostra de gavatxos. Bon jour... adéu...
Arribem
dalt del Pic de les Bruixes. La vista és esplèndida. Fa una bona estona que
veiem el Canigó (el tenim a 19 quilòmetres de camí) i moltes més muntanyes
blavoses en diferents nivells i distàncies. Més fotos. Estem una mica cansats i
ara es tracta de retrocedir i tornar cap als cotxes. Una caminada potser massa
llarga per que volíem. Gairebé 5 hores ens deixen forces només per arribar al
restaurant.
És
tard, però estaven avisats. Recuperem forces amb un bon dinar.
Contents
d’haver fet aquesta excursió tan bonica.
