dilluns, 19 de desembre del 2011
dimarts, 26 d’abril del 2011
dijous, 10 de març del 2011
Camí de ronda Calonge a Platja d'Aro
Dia 10 de març de 2011
Itinerari:
Itinerari:
seguir el camí de ronda des de Sant Antoni de Calonge fins a Platja d’Aro. Els cinc excursionistes ens trobem al final del Passeig Marítim de Sant Antoni de Calonge, davant del restaurant El Racó.
El dia és esplèndid, tal com estava previst en les previsions de met.cat. Un dia assolellat però també fresquet, just per caminar amb comoditat.
Emprenem el camí de ronda des de Torre Valentina en direcció a Platja d’Aro i anem seguint aquest camí que va vorejant cales, pins i construccions.
Ben aviat ens trobem amb la primera dificultat. El camí està desfet, en un tros, segurament pels cops de mar, no d’aquest any, sinó d’anys ja una mica llunyans. Ens lamentem que el responsable (Ajuntament o Generalitat o a qui correspongui) no en tinguin cura com caldria. Estem en un país on el turisme és important i deixem que es facin malbé algunes coses boniques que tenim (com aquest camí).
El camí, tot i ser fàcil, no fa més que pujar i baixar escales i, de tant en tant, et baixa fins alguna cala, avui desèrtica i encara més preciosa que altres dies d’estiu. Sol, aire net, aigües netes, tranquil·litat, soroll de mar, olor salobre, tot al nostre favor.
Si, però, el que dèiem. El camí primer desfet (que ens ha permès passar) i ara tallat. Una torre que sembla de les de vigilància i la seva reixa, ens priven el pas. Està en males condicions i fan bé de no deixar passar, però, fins quan?
En no haver-hi pas pel camí, baixem per les roques fins pràcticament a l’aigua i, donant una llarga volta, tornem a agafar el camí de ronda.
Quan ja gairebé arribem a Platja d’Aro, una altra esllavissada que ens ha semblat massa important com per jugar-nos el tipus i decidim girar cua i tornar cap al punt de partida.
En un pas no massa viu, però sense perdre el temps, hem caminat unes 3 hores (des de les 10.30 fins a les 13.30), entre anar i tornar.
El dia és esplèndid, tal com estava previst en les previsions de met.cat. Un dia assolellat però també fresquet, just per caminar amb comoditat.
Emprenem el camí de ronda des de Torre Valentina en direcció a Platja d’Aro i anem seguint aquest camí que va vorejant cales, pins i construccions.
Ben aviat ens trobem amb la primera dificultat. El camí està desfet, en un tros, segurament pels cops de mar, no d’aquest any, sinó d’anys ja una mica llunyans. Ens lamentem que el responsable (Ajuntament o Generalitat o a qui correspongui) no en tinguin cura com caldria. Estem en un país on el turisme és important i deixem que es facin malbé algunes coses boniques que tenim (com aquest camí).
El camí, tot i ser fàcil, no fa més que pujar i baixar escales i, de tant en tant, et baixa fins alguna cala, avui desèrtica i encara més preciosa que altres dies d’estiu. Sol, aire net, aigües netes, tranquil·litat, soroll de mar, olor salobre, tot al nostre favor.
Si, però, el que dèiem. El camí primer desfet (que ens ha permès passar) i ara tallat. Una torre que sembla de les de vigilància i la seva reixa, ens priven el pas. Està en males condicions i fan bé de no deixar passar, però, fins quan?
En no haver-hi pas pel camí, baixem per les roques fins pràcticament a l’aigua i, donant una llarga volta, tornem a agafar el camí de ronda.
Quan ja gairebé arribem a Platja d’Aro, una altra esllavissada que ens ha semblat massa important com per jugar-nos el tipus i decidim girar cua i tornar cap al punt de partida.
En un pas no massa viu, però sense perdre el temps, hem caminat unes 3 hores (des de les 10.30 fins a les 13.30), entre anar i tornar.
Reposar forces
Anem a dinar a la taverna marinera PEPA CANEJA, a Palamós, al final de tot i sobre el port (tel 972602394). Dinem molt bé i a bon preu (13 euros el cobert, amb postres i vi de la casa de l’Empordà). Avui l’amo no ens canta havaneres (que es veu és una activitat de caps de setmana o de l’estiu).
Tertúlia: Cuba, visions d’un turista.
Desprès de dinar donem un tomb fins al far, des d’on veiem entrar a port les barques de pesca i convidats pel nostre company que té una casa a Sant Antoni, anem a fer-la petar una estona. El tema ve rodat: Guinea, els canvis, els records familiars, documents d’abans de la independència. Molt entretingut i interessant.
Anem a dinar a la taverna marinera PEPA CANEJA, a Palamós, al final de tot i sobre el port (tel 972602394). Dinem molt bé i a bon preu (13 euros el cobert, amb postres i vi de la casa de l’Empordà). Avui l’amo no ens canta havaneres (que es veu és una activitat de caps de setmana o de l’estiu).
Tertúlia: Cuba, visions d’un turista.
Desprès de dinar donem un tomb fins al far, des d’on veiem entrar a port les barques de pesca i convidats pel nostre company que té una casa a Sant Antoni, anem a fer-la petar una estona. El tema ve rodat: Guinea, els canvis, els records familiars, documents d’abans de la independència. Molt entretingut i interessant.
diumenge, 13 de febrer del 2011
De Tavertet a Rupit
Dia 10 de febrer de 2011
Els excursionistes d’avui som sis. Hem quedat que ens trobaríem a les 10 del matí davant de l’església, per començar la caminada.
Els excursionistes d’avui som sis. Hem quedat que ens trobaríem a les 10 del matí davant de l’església, per començar la caminada.
L’excursió presenta un problema tècnic, no de dificultat pròpiament, que en tot el trajecte deu haver-hi com a molt uns 400 metres de desnivell, sinó de coordinació o planificació. Si volem anar i tornar pel mateix camí, són cinc hores si escaig de caminar, per la qual cosa el nostre guia decideix (democràticament, amb consulta al p
oble), que ell i un altre excursionista, aniran amb un cotxe fins a Rupit, passant per la pista dels caminants i, desprès retroced
iran fins al punt d’encontre.
Dit i fet. L’opció sembla prou convenient i tots ens hi apuntem.
Els uns, se’n van amb cotxe i desprès, des de Rupit, s’enfilen per un corriol entremig del bosc, que desprès s’eixampla seguint una ruta GR molt ben marcada. És una ascensió que dura una hora. Es passa entremig d’un bosc de faigs, roures i boix. En algun moment s’obre el bosc i travesses uns prats ben bonics. Finalment arribes al punt d’encontre quan es torna a trobar la pista forestal i comença el camí que planeja fins a Tavertet.
Els altres que surten des de Tavertet per la pista asfaltada que subsumeix l’antic camí GR i que ocasiona alguna disconformitat entre els excursionistes, tota vegada que la ruta asfaltada passa per punts més allunyats de les cingleres i perd espectacularitat. Així i tot la ru
ta resultant es prou espectacular i, quan com avui la boira ocupa les valls més profundes, les fotografies són molt boniques.
Quan ens retrobem els dos petits grups d’excursionistes, és el moment en que comença el descens cap a Rupit, deixant la pista forestal i agafant el GR que ens porta directament fins a Rupit.
Ja a baix el poble anem a travessar el riu per la palanca i enfilem a l’interior del poble. Un dia bonic i el poble, avui tranquil (no com els caps de setmana), resulta un passeig prou agradable.
Dinem a Rupit. Primer encarreguem una taula a la fonda recomanada per un indígena, però finalment no li fem cas i anem a un altre restaurant, perquè tenia més bona vista (com si quan mengem miressin el panorama). El restaurant escollit Hostal Estrella (dues estrelles). Bé, mengem a la carta i els preus són raonables. Bon vi del Montsant (dues ampolles) i ens posem a la feina. Del panorama mai més se’n va parlar.
oble), que ell i un altre excursionista, aniran amb un cotxe fins a Rupit, passant per la pista dels caminants i, desprès retroced
iran fins al punt d’encontre.Dit i fet. L’opció sembla prou convenient i tots ens hi apuntem.
Els uns, se’n van amb cotxe i desprès, des de Rupit, s’enfilen per un corriol entremig del bosc, que desprès s’eixampla seguint una ruta GR molt ben marcada. És una ascensió que dura una hora. Es passa entremig d’un bosc de faigs, roures i boix. En algun moment s’obre el bosc i travesses uns prats ben bonics. Finalment arribes al punt d’encontre quan es torna a trobar la pista forestal i comença el camí que planeja fins a Tavertet.
Els altres que surten des de Tavertet per la pista asfaltada que subsumeix l’antic camí GR i que ocasiona alguna disconformitat entre els excursionistes, tota vegada que la ruta asfaltada passa per punts més allunyats de les cingleres i perd espectacularitat. Així i tot la ru
ta resultant es prou espectacular i, quan com avui la boira ocupa les valls més profundes, les fotografies són molt boniques.Quan ens retrobem els dos petits grups d’excursionistes, és el moment en que comença el descens cap a Rupit, deixant la pista forestal i agafant el GR que ens porta directament fins a Rupit.
Ja a baix el poble anem a travessar el riu per la palanca i enfilem a l’interior del poble. Un dia bonic i el poble, avui tranquil (no com els caps de setmana), resulta un passeig prou agradable.
Dinem a Rupit. Primer encarreguem una taula a la fonda recomanada per un indígena, però finalment no li fem cas i anem a un altre restaurant, perquè tenia més bona vista (com si quan mengem miressin el panorama). El restaurant escollit Hostal Estrella (dues estrelles). Bé, mengem a la carta i els preus són raonables. Bon vi del Montsant (dues ampolles) i ens posem a la feina. Del panorama mai més se’n va parlar.
Nota: si repiqueu sobre les imatges, aquestes es faran més grans i més visibles.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)