Dia 13 de juny de 2022
dilluns, 11 de juliol del 2022
Conferència Bitcoin
Dia 1 de juny 2022
Conferència per un company de xirucaires-golden walker a lHotel Alimara.
dimarts, 17 de maig del 2022
divendres, 8 d’abril del 2022
.jpg)
.jpg)
dimarts, 9 de novembre del 2021
divendres, 29 d’octubre del 2021
Mare de Déu del Mont
28 octubre 2021
Mare de Déu del Mont
Avui hem anat a el santuari de la Mare de Déu del Mont. Una excursió de caminar poc, perquè estava dissenyada perquè tothom pogués anar-hi.
La prèvia ha sigut un magnífic esmorzar -com aquells que ja no n’hi ha- a pocs quilòmetres del cim, concretament on hi ha el monestir de Sous. Un company molt generós ens ha convidat a aquest esmorzar esplèndid, en mig d’un luxe de Persèpolis dels temps passats, parar la taula, gots de vidre, i sobretot ..... bon pa, bones viandes, bon vi i millor companyia. Al costat mateix, el monestir de Sant Llorenç de Sous, que s’ha restaurat força i et permet imaginar què havia estat en el seu moment. Un monestir dels segles XII i XIII, que devia ser prou important. Hi ha notícies de més aviat, d’una església preexistent. Un fet important que va afectar de forma greu a aquest monestir va ser els terratrèmols de 1428.
El recorrem sense guia però amb suficients rètols per fer-se una idea del que havia estat.
El dilema era si omplíem la panxa, potser no podríem pujar, i si no ho fèiem, tampoc. Per tant, calia cercar el punt d’equilibri. Una difícil elecció, perquè a aquella hora i amb aquella qualitat, tot resultava excel·lent.
La majoria segueix a peu la carretera, asfaltada, que arriba fins a dalt del pic, on hi ha el Monestir de la Mare de Déu del Mont. Una ascensió sense dificultat que ens permet contemplar el paisatge, avui amb bon temps, però amb una visibilitat limitada, nebulositat, boira, calitja...
A dalt de tot, el monestir. Un cim escarpat que per una banda permet llençar-se amb ala delta, que ens entreté una estona. Anem a saludar a Verdaguer, que des de la seva estàtua contempla el Canigó -avui amb poca visibilitat, que més que veure s’endevina- anem als seus versos, a les conversacions des dels campanars veïns, des de el Gentil i Flordeneu, el compte Tallaferro...
Verdaguer segueix impertèrrit tot i que una colla de caminadors se li feien fotografies al seu costat, intentant recitar allò de:
Amb son germà el compte de Cerdanya
Com àliga que àliga acompanya
Davalla Tallaferro del Canigó un matí
...
Dinem al restaurant de la Mare de Déu del Mont. Bon dinar i moltes ganes de xerrar, tota vegada que avui no ens hem cansat gaire. En el mateix edifici hi ha algunes peces de museu: el llit on dormia Verdaguer, un escrit autògraf de Verdaguer, un Edicte del Rei de França, Louis, devia ser el XIV, naturalment, de la casa de Borbó, de 1700, en el que prohibia l’ús del català. Com es pot comprovar la imbecilitat dels borbons ve de lluny.
Entretant, la boira comença a envair aquelles alçades i, abans que la cosa s’agreugi, decidim marxar cap a casa.
Ens hem aturat al monestir de
Subscriure's a:
Missatges (Atom)